A la foto podeu veure el famòs pont de Mostar, que va ser destruït durant la guerra, i fa uns anys reconstruït. De fet, dir pont de Mostar és una redundància, ja que most vol dir pont. Tot un símbol entre les dues cultures de la ciutat: catòlics croates i musulmans.
La visita a Mostar impacta, sobta, remou, frapa... és evident que la ciutats va patir molt durant la guerra del 1991-1992, i en els anys posteriors. De fet, de tot el que hem visitat segurament és la zona encara més deprimida. I no només em refereixo a la reconstrucció física dels edificis, carrers..., que serà un procés llarg, sinó al patiment de les persones... que serà difícilment reparable.
Anant de l'estació a la ciutat antiga, hem trobat un cementiri al mig del carrer, davant d'edificis de vivendes, en un parc. Sense aturar-se gaire a fer el tafaner, per respecte, només passant pel costat es pot veure la data de la mort (1992-95) així com l'edat, la majoria nois de 22, 25, 30 anys.
Voltar per Mostar és com passejar per alguns barris d'Istambul: abundància de mesquites, població musulmana, fins i tot souvenirs d'orientació més aviat turca...
I com no... aquí també ha arribat la globalització i, de tant en tant, sents música latina a les terrasses dels bars, i fins i tot: obi, obá, cada dia te quiero más...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada