dimecres, 27 d’agost del 2008

Home, sweet home...

I ja estem a casa! Quan tingui estonetes descarregaré les fotos i provaré de penjar-ne alguna, a veure si m'ensurto...

I també escriuré algun comentari més. D'alguns llocs que hem visitat no he escrit res per manca de temps, i no per no tenir experiències, anècdotes, sensacions per explicar...

Del viatge em quedo amb tot: els petits detalls, les visites llampec, les hores de bus, ferry, cotxe.., les escales trenca-cames de torres i muralles, els cevapi amb iogurt, els sucs de jabuka (poma), els tomàquets amb sabor a tomàquet, el pa a preu de producte de primera necessitat (i no a preu d'article de luxe com aquí), la gent que hem trobat (sobretot l'amable i acollidora!), els recorreguts previstos, els canvis de ruta, les aigües transparents de l'Adriàtic, els llacs dels Alps, els companys de viatge (els coneguts, i els que es van trobant), Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Montenegro, la motxilla a l'esquena (això de vegades es feia pesat!!!)...

I per resumir l'experiència només puc dir que ha sigut: Velika !!! (és a dir: gran!!! una gran experiència)

dimarts, 26 d’agost del 2008

Dubrovnik

Durant les vacances tambe hi te cabuda la historia i la cultura, no? Hem fet una visita guiada per la ciutat de Dubrovnik pero basada sobretot en el paper de la ciutat durant la guerra dels Balcans del 1991-1992, en la que ens han intentat explicar, tot i que costa molt, com va anar la situacio, com va viure la ciutat el setge per part dels serbis, el paper de cada un dels paisos... pero clar, el guia era croata, i la versio tamb'e ho era (ell ja ho ha dit, no pot obviar en la seva explicacio tot el que va viure a nivell personal, quan era un nen de 14 anys)

Illa de Korcula

Ahir, dilluns, vam passar el dia literalment a l'Adriatic. Despres de 4 hores en vaixell de la Jadrolinija vam arribar a les 12:30 a la illa de Korcula, on es diu que va neixer l`aventurer Marco Polo.

Es una illa molt interessant de visitar, sobretot la ciutat de Korcula, i especialment el centre historic, una peninsula de carrers empedrats amb molts edificis amb gran valua arquitectonica. Hi ha quantitat de petits detalls que fan que estiguis tot el dia amb la camera a la ma.

I que puc dir de l'aigua... banyar-se en una de les seves platgetes no te preu!!!

diumenge, 24 d’agost del 2008

Dubrovnik

Ultima parada en el cami...

D'aqui cap a casa, pero encara queda visitar a fons la ciutat i anar a la Illa de Korčula, on diuen que va neixer Marco Polo

Seguire informant.

Podgoriča - Kotor

De baixada cap a la costa montenegrina, per combinacions d'autobusos, vam haver d'anar fins a la capital del pais: Podgoriča, on nomes vam passar 45 minuts.

I que voleu que us digui... per a que us feu una idea... si L'Hospitalet fos independent, i can Serra fos la capital... doncs una mica aixi.

Despres d'unes quantes hores de bus vam arribar a Kotor a la costa. I quin encert. Justament el dissabte 23 celebren el carnaval i vam pillar una bona farra... quina gentada pels carrers, a tots els racons hi havia musica...

Cattaro, com es diu Kotor en italia, es impressionant. Te una fortalesa que es veu que val la pena visitar, pero a aquestes alčades de viatge, i despres de tantes caminates i amb al solana que queia no ens vam decidir!

Parc Natural de Durmitor


Una frontera mes: Hem estat a Crna Gora (Montenegro en montenegri), concretament visitant el Parc Natural de Durmitor.

I ara puc dir, despres de visitar alguna coseta de Bosnia, Serbia i Montenegro que les pel.licules de Emir Kusturiča son un reflexe forža bo de situacions que es poden arribar a viure en aquests paisos.

Pel cano del riu Tara vam fer rafting, pero us ben asseguro que pujar en segons quins micro-busos montenegrins, te mes perill!!! Es un pais, com el seu nom indica, ple de muntanyes, i per tant, ple de carreteres amb curves. Als busos puja un 25°% mes de gent de la capacitat normal, amb la qual cosa, molta gent va dreta...

La foto, encara que sembli una postal... és de collita pròpia!

dijous, 21 d’agost del 2008

Belgrad


Doncs si, finalment ens hem decidit i hem agafat un bus cap a Serbia, concretament a Belgrad.

Despres de 8 hores en un bus de pedals per una carretera que sembla la de Castelldefels a Gava (per la Sentiu, evidentment...) pero que uneix dues capitals com Sarajevo i Belgrad, hem arribat a l`alberg.

Tot i que l`Ajuntament de Castelldefels no fara una festa a la placa de l`esglesia, ni donara caretes amb la meva foto, ni posara pantalles gegants, jo tambe s'oc una castelldefelenca il.lustre i tambe cantar'e a Belgrad, encara que nomes sigui a la dutxa, com en Chikilicuatre!

A la foto podeu veure el riu Danubi al seu pas pel Belgrad, imatge pressa des de la fortalesa de la ciutat.

Sarajevo

dimarts, 19 d’agost del 2008

Mostar - Sarajevo


A la foto podeu veure el famòs pont de Mostar, que va ser destruït durant la guerra, i fa uns anys reconstruït. De fet, dir pont de Mostar és una redundància, ja que most vol dir pont. Tot un símbol entre les dues cultures de la ciutat: catòlics croates i musulmans.

La visita a Mostar impacta, sobta, remou, frapa... és evident que la ciutats va patir molt durant la guerra del 1991-1992, i en els anys posteriors. De fet, de tot el que hem visitat segurament és la zona encara més deprimida. I no només em refereixo a la reconstrucció física dels edificis, carrers..., que serà un procés llarg, sinó al patiment de les persones... que serà difícilment reparable.

Anant de l'estació a la ciutat antiga, hem trobat un cementiri al mig del carrer, davant d'edificis de vivendes, en un parc. Sense aturar-se gaire a fer el tafaner, per respecte, només passant pel costat es pot veure la data de la mort (1992-95) així com l'edat, la majoria nois de 22, 25, 30 anys.

Voltar per Mostar és com passejar per alguns barris d'Istambul: abundància de mesquites, població musulmana, fins i tot souvenirs d'orientació més aviat turca...

I com no... aquí també ha arribat la globalització i, de tant en tant, sents música latina a les terrasses dels bars, i fins i tot: obi, obá, cada dia te quiero más...!

dilluns, 18 d’agost del 2008

Split - Illa de Hvar

Avui hem passat el dia a la illa de Hvar (4 hores del dia les hem passat al ferry, anant i tornant! pero ha valgut la pena) Aquesta illa es coneguda pel seu espigol.

Per cert... aixo si que son platges, i no les de la Barceloneta!!! i quins calamars a la planxa... de "luju".

A la tornada he pujat com una campiona a la torre de Split, des d'on es contempla tota la ciutat i el palau de Dioclecia.

Voliem continuar la ruta cap al sud de Croacia, pero mirant possibilitats de transport, hem decidit canviar i anar primer cap a Bosnia. Dema, ben d'hora, anem en bus cap a Mostar, on visitarem la ciutat. I despres cap a Sarajevo.

Split - Illa de Brač

Ahir, 17 d'agost, equador del viatge, vam decidir quedar-nos un parell de dies a Split per poder descansar una mica i no haver de moure motxilles i buscar lloc per dormir cada dia.

Per aquesta zona de l'Adriatic es molt tipic que la gent llogui habitacions a casa seva per als turistes. Aixi que cada tarda, quan hem arribat als "puestus" hem buscat lloc per dormir, que aqui s'anomena SOBE... es a dir, "ens passem les tardes buscant sobe per a la nit" (coneixent-vos a alguns de vosaltres, se que hi haura mes d'una malinterpretacio!!!) jajajaja

L'illa de Brač es famosa pel seu marbre, amb el que es va construir part de la Casa Blanca dels EEUU (aquests arramben amb tot!)

dilluns, 11 d’agost del 2008

Alps Julianos

Quina patejada!!! Tot el dia camina que caminaras... I quin banyet al llac...

Ara anem a un poble medieval, quan tingui temps, escric.

Bled

Ahir diumenge vam venir a la tarda cap a Bled. Tot va molt be. Quan tingui temps amplio la cronica!!!

dissabte, 9 d’agost del 2008

Zagreb: agafa aigua

Avui hem matinat molt per anar a visitar Zagreb, capital de Croacia. Hem fet la primera incursio al pais croata, per on d'aqui uns dies passarem gran part del viatge coneixent la seva costa.

Segons una de les multiples llegendes el nom de Zagreb ve de la trobada fortuita entre un dos joves, quan el noi li va cridar a la noia, que estava en una font: "Zagrabi" (agafa aigua).

I de fet, ens ha calgut anar bevent aigua tot el dia perque la temperatura era forča elevada: sol i calor tot el dia.

El trajecte entre Ljubliana i Zagreb l'hem fet en tren, i realment el paisatge val la pena. La via va paral.lela a un riu que ens separava de petits pobles i muntanyes.

Un cop a la ciutat hem fet dos recorreguts a peu, per dues zones diferents: la part senyorial amb edificis com l'opera, les facultats... i la part antiga on destaca la catedral, la porta de pedra, el mercat de la plača Dolac,... i on els carrers son mes estrets i hi ha molta mes vidilla.

A la nit hem tornat a Ljubliana des d'on sortirem dema cap a Bled, zona alpina.

divendres, 8 d’agost del 2008

Ljubljana: la ciutat chill out

Avui hem comenčat l'aventura la Marga i jo (en Pere i la Regina encara treballen, i s'afegiran dema, despres de la seva odissea volant fins a Graz - Austria)

Despres d'un vol amb turbolencies de tot tipus (nuvols i criatures) hem arribat a la capital d'Eslovenia cap a les 16:30, molt puntuals; esperar les motxilles i cap a l'alberg, que tot s'ha de dir, es un lloc prou digne!! (Intuim que durant el curs deu ser una residencia d'estudiants)

Al sobrevolar el pais vas veint que es ple de muntanyes i molt, molt verd... i per que es tant verd? doncs perque PLOU, PLOU, PLOU!

De moment, el que hem vist de la ciutat ens ha agradat molt, i ens confirma la idea que teniem en referencia a que "a aquests puestus s'hi ha d'anar". Te molt encant, racons molt cuidats, gent molt amable, cafeteries, botigues, carrers molt agradables. I quan es fa fosc, tot el casc antic es converteix en un "chill out" que diuen els moderns!!

Dema matinarem per anar a Zagreb en tren, a passar el dia i visitar la capital de Croacia.

Seguim en contacte! Petonets.


~ nota pels puristes: perdoneu!!! el teclat es diferent, no hi ha accents, la c trencada no existeix i la substituire per č (trencada per dalt!).. a mi tambe em fa certa rabia, pero total, en Pompeu Fabra no ho llegira!

dimecres, 6 d’agost del 2008

Per què aquest nom?

Potser us pregunteu el perquè d'aquest nom... doncs bé, l'elecció del nom no respon a cap fet concret. A dos dies de marxar de vacances estava a punt d'enviar un missatge a la família, amics i coneguts, per acomiadar-me i dir-vos que us aniria enviant notícies sempre que em fos possible des d'allà on sigui i després de llegir el bloc que el meu germà fa del meu nebot Jan i les seves aventures em va venir al cap la possibilitat de fer-ne un (és que les noves tecnologies estan arribant amb força a l'escola, i aviat els blocs substituiran al guix... i tants cursets i tant reciclatge de mestres, és el que té!!! De tota manera, i per defecte professional tinc interioritzat el tema "recorta, pega y colorea" així que seguiré enganxant entrades de museus, bitllets de tren, objectes varis en una llibreta, així com els tiquets de tot... per fer el seguiment econòmic de la ruta!!!

I bé, així va ser com vaig crear aquesta pàgina que ara trobeu aquí. Serà senzilleta, no espereu grans "virgueríes", ni fotos (ja us martiritzaré a posteriori...), ni res especial... tan sols serà una mena de diari de ruta, per poder fer el seguiment d'on parem!!

Doncs això... com que el vaig crear en un "pim-pam" vaig posar aquest nom, que va ser el primer que em va passar pel cap, jugant amb el títol de la pel·lícula i el concepte de Costa Dàlmata que és bàsicament el que visitarem aquests dies.

Quan anem pels "puestus" si tenim alguna estoneta lliure i possibilitats de connexió escriurem 4 ratlletes per informar-vos de les coordenades! Per si no ho sabeu, a més de Croàcia, que serà el gruix del viatge, també intentarem visitar algunes ciutats i parcs naturals d'Eslovènia, Montenegro, Sèrbia i Bòsnia-Hercegovina.

El viatge comença demà, 8 del 8 del 8, i com dèia aquell: "to travel is to live", així que esperem que el viatge ens aporti moooooltíssimes vivències.

Potser algun dia s'animen a escriure alguna coseta la Marga, la Regina i en Pere, companys de viatge.