Home, sweet home...

I ja estem a casa! Quan tingui estonetes descarregaré les fotos i provaré de penjar-ne alguna, a veure si m'ensurto...

I també escriuré algun comentari més. D'alguns llocs que hem visitat no he escrit res per manca de temps, i no per no tenir experiències, anècdotes, sensacions per explicar...

Del viatge em quedo amb tot: els petits detalls, les visites llampec, les hores de bus, ferry, cotxe.., les escales trenca-cames de torres i muralles, els cevapi amb iogurt, els sucs de jabuka (poma), els tomàquets amb sabor a tomàquet, el pa a preu de producte de primera necessitat (i no a preu d'article de luxe com aquí), la gent que hem trobat (sobretot l'amable i acollidora!), els recorreguts previstos, els canvis de ruta, les aigües transparents de l'Adriàtic, els llacs dels Alps, els companys de viatge (els coneguts, i els que es van trobant), Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Montenegro, la motxilla a l'esquena (això de vegades es feia pesat!!!)...

I per resumir l'experiència només puc dir que ha sigut: Velika !!! (és a dir: gran!!! una gran experiència)

Dubrovnik

Durant les vacances tambe hi te cabuda la historia i la cultura, no? Hem fet una visita guiada per la ciutat de Dubrovnik pero basada sobretot en el paper de la ciutat durant la guerra dels Balcans del 1991-1992, en la que ens han intentat explicar, tot i que costa molt, com va anar la situacio, com va viure la ciutat el setge per part dels serbis, el paper de cada un dels paisos... pero clar, el guia era croata, i la versio tamb'e ho era (ell ja ho ha dit, no pot obviar en la seva explicacio tot el que va viure a nivell personal, quan era un nen de 14 anys)

Illa de Korcula

Ahir, dilluns, vam passar el dia literalment a l'Adriatic. Despres de 4 hores en vaixell de la Jadrolinija vam arribar a les 12:30 a la illa de Korcula, on es diu que va neixer l`aventurer Marco Polo.

Es una illa molt interessant de visitar, sobretot la ciutat de Korcula, i especialment el centre historic, una peninsula de carrers empedrats amb molts edificis amb gran valua arquitectonica. Hi ha quantitat de petits detalls que fan que estiguis tot el dia amb la camera a la ma.

I que puc dir de l'aigua... banyar-se en una de les seves platgetes no te preu!!!

Dubrovnik

Ultima parada en el cami...

D'aqui cap a casa, pero encara queda visitar a fons la ciutat i anar a la Illa de Korčula, on diuen que va neixer Marco Polo

Seguire informant.

Podgoriča - Kotor

De baixada cap a la costa montenegrina, per combinacions d'autobusos, vam haver d'anar fins a la capital del pais: Podgoriča, on nomes vam passar 45 minuts.

I que voleu que us digui... per a que us feu una idea... si L'Hospitalet fos independent, i can Serra fos la capital... doncs una mica aixi.

Despres d'unes quantes hores de bus vam arribar a Kotor a la costa. I quin encert. Justament el dissabte 23 celebren el carnaval i vam pillar una bona farra... quina gentada pels carrers, a tots els racons hi havia musica...

Cattaro, com es diu Kotor en italia, es impressionant. Te una fortalesa que es veu que val la pena visitar, pero a aquestes alčades de viatge, i despres de tantes caminates i amb al solana que queia no ens vam decidir!

Parc Natural de Durmitor

Una frontera mes: Hem estat a Crna Gora (Montenegro en montenegri), concretament visitant el Parc Natural de Durmitor.

I ara puc dir, despres de visitar alguna coseta de Bosnia, Serbia i Montenegro que les pel.licules de Emir Kusturiča son un reflexe forža bo de situacions que es poden arribar a viure en aquests paisos.

Pel cano del riu Tara vam fer rafting, pero us ben asseguro que pujar en segons quins micro-busos montenegrins, te mes perill!!! Es un pais, com el seu nom indica, ple de muntanyes, i per tant, ple de carreteres amb curves. Als busos puja un 25°% mes de gent de la capacitat normal, amb la qual cosa, molta gent va dreta...

La foto, encara que sembli una postal... és de collita pròpia!

Belgrad

Doncs si, finalment ens hem decidit i hem agafat un bus cap a Serbia, concretament a Belgrad.

Despres de 8 hores en un bus de pedals per una carretera que sembla la de Castelldefels a Gava (per la Sentiu, evidentment...) pero que uneix dues capitals com Sarajevo i Belgrad, hem arribat a l`alberg.

Tot i que l`Ajuntament de Castelldefels no fara una festa a la placa de l`esglesia, ni donara caretes amb la meva foto, ni posara pantalles gegants, jo tambe s'oc una castelldefelenca il.lustre i tambe cantar'e a Belgrad, encara que nomes sigui a la dutxa, com en Chikilicuatre!

A la foto podeu veure el riu Danubi al seu pas pel Belgrad, imatge pressa des de la fortalesa de la ciutat.